dilluns, 28 de juliol de 2014

DIA 11: vida i mort a Phenom Penh










Avui tocava tema xungo. Però xungo xungo. Avui hem anat al memorial de Toulsleng. És a dir: el centre de tortures dels Khmers Rojos. Un lloc que explica en bona part el que és avui dia Cambodja.

En llocs com aquest, entre els anys 1975-1979, és varen exterminar fins a tres milions de persones. O el que és el mateix 1/3 de la població de Cambodja. El simple fet de tenir un títol acadèmic, saber idiomes o pertànyer a una minoria ètnica era suficient motiu per acabar brutalment assassinat. Tant nadons, nens, dones o ancians, no hi havia distició.

La presó és absolutament esgarrifosa. Allí s'hi exposen les fotos de les persones mortes, els instrument de tortura, cel.les i... Alguns dels seus cossos.

Així dit pot semblar un país molt xungo. Però val a dir que el país ha estat capaç de tancar les ferides: ha creat memorials a les victimes, ha dignificat els seus cossos i, fins i tot, ha jutjat alguns del culpables. Cosa que a la puta Espanya és inviable. Ja m'agradaria veure un memorial al Valle de los caidos, les victimes desenterrades i algun torturador a la presó. Vamos, que Espanya no arriba ni a nivells del 3r món.

La resta del dia la hem dedicat a voltar pels meravellosos mercats de la ciutat i visitar el Palau Reial (que, per cert, no era res de l'altre món).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada