dilluns, 11 d’agost de 2014

DIA 25: el llarg viatge a Laos






Com no varem voler agafar l'avió... Avui hem fet la nit, i tot el dia, a l'autobús.

Per sorpresa nostra, el camí a la frontera és llarg i tortuós. Corves i carreteres en mal estat. El paisatge preciós: verd i montanyós. I els poblets a banda i banda de la frontera encantadors: tots fets de fusta i palla.

A les 7h hem arribat a la frontera on hem fet front a una llaaarga i leeenta burocràcia (i sort que erem 4 gats...). El pas fronterer era cutre cutre i digne d'una peli d'aventures. Revent-nos un munt de banderes Laosianes i comunistes.

Les carreteres són horribles per a ser el principal pas fronterer amb Vietnam. Les carreteres són com la típica comarcal de carril únic, però mal conservades. I  com tot el pais és montanyós, el recorregut és un continu de corves. Tampoc ens hem creuat amb gaires cotxes (ni motos) així que el conductor no ha hagut de maniobrar gaire.

A pesar de les 24 hores que ha durat el viatge, la bellesa del paisatge ens ha distret la jornada. Amb poblets típics plens de nens jugant (o treballant...).

Laos és un dels 20 països més pobres del món i la veritat és que és nota.

Com anècdota dir que el bus s'ha parat en un poble per a que veiéssim una baralla de braus. Hi havia tot un poble atiant amb pals les dues bèsties per a que s'embestíssin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada